A voltes el mon canvia....

A voltes, el món pateix un canvi radical, quasi sempre és inaudible per a la malloria de la gent que com les camelies no tenen aroma i moren sempre caent al sòl, solament són flors mortes corrent pel tot el món, i quan el món canvia el sol.....en silenci, naixen les flors que sobreviuen en un tinter, ens criden escriptors, bojos vividors de somnis per que en ells estem i en ells ens perdem. Ens critica el món, el món sencer però lluny del seu infame món, de camelies mortes sense aroma algun, s'alcen les veus d'aquells que volen fer-se oir i se'ls critica per açò, se'ls calla en la horca com si foren mals somnis però els ideals no moren en un pedestal moren com els desijos que troben a complir-se que és el seu major somni, la mort mes plaent, la de ser eterns, com nosaltres els escriptors, flors amb mil somnis, mil aromes que atorgar a qui vulga fer-los olor, som escriptors fundadors de somnis, les nostres vides s'acaben però ells.....són eterns, sobreviuen al pas del temps seran mes grans o mes xicotets però mai s'oblidaren que van tenir amo, una bella flor amb un cor etern, som escriptors amos d'un somni, d'un ideal, d'un pensament, som valents que no deixem la nostra veu en silenci som els valents que sobreviurem mes troba del món l'espai del cel....